Fer aguna cosa de sobte, sense estudi ni preparació. Així és com la RAE defineix el verb improvisar. Un terme d'ús quotidià que al món del teatre adquireix una nova dimensió. En un pla artístic, la improvisació és una tècnica actoral encaminada a entrenar l'espontaneïtat, a desenvolupar la creativitat i la fantasia de l'intèrpret; però és també, en si mateixa, tot un gènere teatral. En els espectacles d'improvisació, l'actor es converteix en dramaturg i director, en escenògraf i figurista, i surt a escena sense saber quin paper li tocarà interpretar. Tot un repte que s'assumeix sempre amb humor.

Els antecedents del teatre d'improvisació es remunten a l'època dels juglars, però la disciplina escènica, tal i com avui la coneixem, va néixer fa tan sols mig segle, quan un professor del Royal Court de Londres va decidir retornar al teatre el seu caràcter popular amb jocs d'improvisació. El seu mètode, que combina interpretació i esport, es va ensenyar molt aviat a ambdós costats de l'Atlàntic i va fructificar en combats d'impro-fighters, lligues professionals i penyes esportives. Encara que de forma recent, a Catalunya aquest teatre compta amb nombrosos seguidors, com demostren les llargues cues que es formen davant del Teatreneu abans de cada sessió d'impro en alguna de ls seves sales. Fins a quatre espectacles de la companyia Planeta Impro inviten l'espectador a aguditzar l'enginy i a plantejar desafiaments als intèrprets. La invitació s'obre a tots els públics: n'hi ha prou amb tenir sentit de l'humor, i per això no hi ha límit d'edat.

CARME TIERZ
Periodista.
El Periódico de Catalunya / Suplement EXIT del 7 al 13 de Novembre.