La crisi, aquest no-res que avança a poc a poc engolint la nostra estabilitat econòmica, els nostres viatges, els nostres vicis i el digital plus.
Preparin-se pera assistir a casos extrems de crisi: crisi econòmica, emocional, intel·lectual i sobretot una absoluta crisi de bon gust.
Preparin-se per entrar a les entranyes d’un grup d’infraéssers, els quals, a l’estil de Pedro Almodóvar, fan teràpia a costa del públic.
Lliguin-se els mascles i assisteixin a aquest espantall de proporcions godzillianes i deixin-se emportar per una desfilada dantesca de personatges lamentables, els quals vostès, en va, intentaran esborrar de la seva ment en finalitzar la funció.
Monòlegs, anti-màgia, i amb un final digne del propi Shakespeare fora de si.
Humor negre no apte per a amants de l’esperança, per a ments programades i per a fans de Mercedes Milá i, sobretot, no apta per a aquells que publiquen crítiques només quan alguna cosa no els agrada.