Lunas Indefinidas és una obra en dos actes sobre l’itinerari vital vers el coneixement de la realitat més enllà del que és tangible (una Realitat amb majúscules que és revelada pels símbols, com recorda l’amable actor que pren la paraula a l’inici del primer acte). Ens trobem en una “Escola de Coneixement”, un àmbit estrany i alhora familiar mig escolar i mig sanitari on penetrem de la mà d’un personatge que, com el déu Janus, duu les claus que obren i tanquen les portes. Són diversos els personatges interns, els “possibles candidats” que truquen a la porta de l’Escola desitjant seguir els seus “mètodes” i que invariablement s’enfrontaran a un mirall, a ells mateixos, evidenciant la seva ignorància i els seus errors, els quals s’expressen a través de la vanitat, de l’amor propi i a vegades també de la maledicència; en definitiva, un caràcter dual que volen i no volen desemmascarar, transcendir. Transcendir allò que hom s’entesta en entendre com a realitat i que en paraules d’un dels professors del centre “no és més que una successió d’anècdotes més o menys endreçades”... En veritat, “la idiotesa de la gent és el component més gran del que anomena la realitat”.

Gènere

Comèdia emparentada amb el teatre de l’absurd i el teatre de la memòria. A través de canvis de ritme sobtats, de les anades i vingudes dels actors i de les seves esperes i entonacions es va trenant un missatge d’un clar component musical, i per moments, molt còmic.